Sovint cada final de l'any fem una mena de balanç dels nostres actes. El resultat depèn d'infinitat de factors perquè aquests siguin satisfactoris, negatius, o simplement, acceptables. De totes maneres quan ordeno tot el que m'ha succeït durant l'any i faig una llista de desitjos pel que ve, aleshores penso allò que em va dir un conegut fa un temps, que el passat es fa present a cada instant que vivim, però el futur és tan previsible com anar a dormir i saber què somiarem. Viure l'any que ve envoltat d'expectatives, no ho dubtem, sinceres, es podria dir que és bastant absurd, si no, absurd del tot.
Així doncs, quan intenti engolir sense ennuegar-me els dotze grans de raïm el dia 31 a les dotze de la nit, les meves expectatives segurament es reduïran a beure un bon glop de cava i donar petons a tots als qui estan al costat meu i els que, per circumstàncies, no estan a prop i estan lluny, els hi donaré en la distància.

Al cap i a la fi, un gra de raïm mal paït pot fotre enlaire el meu futur.

Bon final i cap d'any a tothom!!!