diumenge, 19 de setembre del 2021

Abans de renunciar

atraparé el darrer fragment de qualsevol

virtut

i unglejaré la vida fins trobar

aire.

Abans de res

empaitaré el rastre d’un petó

mentre em prenc un glop d’

enyor

per sentir a prop una promesa.

Abans que sigui tard

tancaré els ulls

i no permetré que cap excusa

ho

espatlli.

dissabte, 1 de maig del 2021

 

Te falta...
(del libro "De las nadas a la nada")

Te falta algo
...
te falta
un amigo,
una espera,
un abrazo,
y lo sabes;
te falta un minuto,
un sueño,
un respiro,
un beso,
un gesto;
te falta mirar de cerca,
sin prisa,
detenidamente,
y el tiempo en el bolsillo;
te falta
un espasmo,
un te quiero (a tiempo),
un beso de rojo sabor,
y si lo piensas,
hasta el amor (que no te sobra),
y das sin querer;
te falta
una idea,
el quizás que no es posible,
aquel olvido que te hiere,
una imagen (absurda) en la retina,
y a veces
te falta todo,
y claro,
a veces nada,
y al final,
y aunque no lo sepas,
te das cuenta de que
te falta la vida
que ya no te pertenece,
que no es tuya,
y, en un instante, es cierto,
te falta...
 
un vacío te lo dice.

dissabte, 17 d’abril del 2021

 

Nosaltres que besàrem  el

destí  inalterable,

granític,

mai vam gosar respirar

una mica

més.

Rere la

fascinació

l’

alfabet que ens

rodeja

sagna i calla

obstinadament.


        Del llibre "A prop de les paraules" 

dissabte, 20 de març del 2021

 

Esta urgencia que me
ofreces
sobrevive indemne al perfil
de los
motivos.
Esta urgencia me
abandona
me separa
me vence.

(del libro "El perfil de las cenizas")

 

 

Tant se val si el gest degenera en el buit,
hi ha,
per damunt de tot,
la semblança del
silenci
que s'amaga en la rancúnia. 

(del llibre "A prop de les paraules")

dissabte, 30 de gener del 2021

“acostumat"


Acostumat a l’

estranyesa de viure

passejo mots per la

platja

de sorra blanca que un dia vam

trepitjar.

M’arrosego per les hores i els seus

cadàvers

amb la por constant

de perdre el darrer silenci que

em parla

de tu.

Em temo que la impaciència

i el malson de la memòria

acabaran per deixar-me en

pau.


 
        Del llibre "A prop de les paraules" 

E ntre la vida y el cielo hay una tierna provocación que siempre pregunta por ti. Dime, ¿son los ojos que buscabas?