Nosaltres que besàrem el
destí inalterable,
granític,
mai vam gosar respirar
una mica
més.
Rere la
fascinació
l’
alfabet que ens
rodeja
sagna i calla
obstinadament.
Del llibre "A prop de les paraules"
E ntre la vida y el cielo hay una tierna provocación que siempre pregunta por ti. Dime, ¿son los ojos que buscabas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada