“acostumat"
Acostumat a l’
estranyesa de viure
passejo mots per la
platja
de sorra blanca que un dia vam
trepitjar.
M’arrosego per les hores i els seus
cadàvers
amb la por constant
de perdre el darrer silenci que
em parla
de tu.
Em temo que la impaciència
i el malson de la memòria
acabaran per deixar-me en
pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada