Atrotinada dignitat que la set de

demà

mai va emmudir;

atrotinada veritat que el fred de la

mentida

va glaçar-li les venes;

nits llargues que els somnis van

intentar

alleugerir;

secrets morts de por que un dia van ser un

gran

crit.

Paraules fràgils de mà en mà

on la indigència d’un poema

s’abraona com una fera a una

pàgina

en blanc,

feta de

granit i espasme.

(poema que pertany al llibre "A prop de les paraules").

Ni la promesa
de l’èxit
exclou el desert ferotge,
ni les ombres ofeguen
el desig impronunciable
de l’esperança.
L’arrel de l’evidència
s’amaga darrere
la fascinació de l’
avidesa
i el pes del temps
que passa davant d’uns quants
ulls
ben oberts.

(Del llibre “A prop de les paraules”)

No queda más que la frágil

promesa  de unas cenizas

esparcidas sobre la mesa de la

incertidumbre.

Mi felicidad cabe toda en esta mano,

mi felicidad y las estrellas, claro,

todo bajo el balcón de las anónimas

palabras y sus esclavos.

En el jardín de los espejos

el vacío se vuelve de carne y hueso

y ni siquiera sé si el silencio es la

muerte o solo es vértigo.

La luz se desliza, camino abajo,

a través de colinas y páramos

como si el paraíso estuviera

tan cerca, a mi lado.

El verbo, amigo y compañero,

marchitado por los excesos,

reparte sus huellas y se consume

prematuramente en carne viva.

No queda más que la entrañable

insistencia de la vida a pesar de la

verdad.

(Del libro "El perfil de las cenizas")

Abans de...

Abans d’aquesta confusió

l’empremta que em deixa la

impaciència

sobreviu en cada batec que el gest

meu

intenta emparaular en una conversa

aliena a la memòria i els seus

fragments.

És com si el brunzit de les paraules

encerclés el significat de l’

instant

on l’efímer aspirés a esdevenir

etern. On els límits de la raó es

despullessin per fi de la prudència

i el roig de la sang pronunciés el nom de la

certesa.

Abans d’aquesta confusió

vull tornar a proclamar l’esclat de la

innocència

que l’àngel de l’oblit va

esborrar prematurament.

Paraules de paper

impacient

escrites des de la

interrompuda i furiosa

llibertat

endevinen la fesomia dels

coralls que formen l’

infinit.

L’alfabet  precís

besa les aigües transparents del

batec honest

sobrevivent.

Els verbs rodolen per una bogeria

de frases incontrolades

fins unes mans serenes i

fidels.

Hi ha paraules de paper,

que no es pronunciaran

mai.

(del llibre "A prop de les paraules")