dissabte, 3 de febrer del 2018



Abans de...

Abans d’aquesta confusió
l’empremta que em deixa la
impaciència
sobreviu en cada batec que el gest
meu
intenta emparaular en una conversa
aliena a la memòria i els seus
fragments.
És com si el brunzit de les paraules
encerclés el significat de l’
instant
on l’efímer aspirés a esdevenir
etern. On els límits de la raó es
despullessin per fi de la prudència
i el roig de la sang pronunciés el nom de la
certesa.
Abans d’aquesta confusió
vull tornar a proclamar l’esclat de la
innocència
que l’àngel de l’oblit va
esborrar prematurament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

E ntre la vida y el cielo hay una tierna provocación que siempre pregunta por ti. Dime, ¿son los ojos que buscabas?