Abans de...
Abans d’aquesta
confusió
l’empremta que em deixa
la
impaciència
sobreviu en cada batec
que el gest
meu
intenta emparaular
en una conversa
aliena a la memòria
i els seus
fragments.
És com si el brunzit
de les paraules
encerclés el
significat de l’
instant
on l’efímer aspirés
a esdevenir
etern. On els límits
de la raó es
despullessin per fi
de la prudència
i el roig de la sang
pronunciés el nom de la
certesa.
Abans d’aquesta
confusió
vull tornar a
proclamar l’esclat de la
innocència
que l’àngel de l’oblit
va
esborrar
prematurament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada