demà
mai va emmudir;
atrotinada
veritat que el fred de la
mentida
va glaçar-li les
venes;
nits llargues que
els somnis van
intentar
alleugerir;
secrets morts de
por que un dia van ser un
gran
crit.
Paraules fràgils de
mà en mà
on la indigència d’un
poema
s’abraona com una
fera a una
pàgina
en blanc,
feta de
granit i espasme.
(poema que pertany al llibre "A prop de les paraules").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada