Del llibre "A prop de les paraules"

Intueixo el dubte
tan endins,
com el mar l’escuma de les
ones i el desig
la certesa que provoca.
M’és constant la teva
pell i el perfum
de mirada trista
en un àtom
convuls.
Sé que ens veurem a l’
infinit
fugint de l’exigent
adéu que un dia ens vam
imposar.