Intueixo el dubte tan endins, com el mar l’escuma de les ones i el desig la certesa que provoca. M’és constant la teva pell i el perfum de mirada trista en un àtom convuls. Sé que ens veurem a l’ infinit fugint de l’exigent adéu que un dia ens vam imposar.
Del libro "El perfil de las cenizas"
Si no apareces nunca, o no te encuentro nunca, esperaré en la orilla de las palabras una señal que indique que para vivir todavía hay una posibilidad de prescindir del aire.