Sovint cada final de l'any fem una mena de balanç dels nostres actes. El resultat depèn d'infinitat de factors perquè aquests siguin satisfactoris, negatius, o simplement, acceptables. De totes maneres quan ordeno tot el que m'ha succeït durant l'any i faig una llista de desitjos pel que ve, aleshores penso allò que em va dir un conegut fa un temps, que el passat es fa present a cada instant que vivim, però el futur és tan previsible com anar a dormir i saber què somiarem. Viure l'any que ve envoltat d'expectatives, no ho dubtem, sinceres, es podria dir que és bastant absurd, si no, absurd del tot.
Així doncs, quan intenti engolir sense ennuegar-me els dotze grans de raïm el dia 31 a les dotze de la nit, les meves expectatives segurament es reduïran a beure un bon glop de cava i donar petons a tots als qui estan al costat meu i els que, per circumstàncies, no estan a prop i estan lluny, els hi donaré en la distància.

Al cap i a la fi, un gra de raïm mal paït pot fotre enlaire el meu futur.

Bon final i cap d'any a tothom!!!

Cada cop que obrim els ulls al passat ens consumeix el terror de la nostàlgia, com a mal menor, però sovint ens pot sobrevenir la malaurada desgràcia de veure’ns envoltats per la boira de l’oblit. Aleshores ens entossudim en emmascarar les imatges en fotografies fixes, inamovibles, abrivades de veritat irreal. Una il·lusió, al cap i a la fi.

El passat depèn de la memòria, tot i que en principi sembla estar protegit per la veritat que li atorga l'haver succeït en el temps. Però quants ulls han vist aquest passat? És evident que tants com versions poden haver-hi. Entristit pel zero proper intento esbrinar quina part del relat és fictici i quin veritat. L’entrallat és difícil d’extreure, i cruel a l'hora de presentar la seva cara.

En fi, la vulgaritat que albiren aquestes ratlles queda, us ho puc assegurar, absolta per la seva honradesa. No puc oferir res més.

Conozco rostros con ojos

vacíos, radiantes, oscuros, diáfanos;

conozco manos

pequeñas, grandes, virtuosas, elegantes;

conozco palabras

ciertas, falsas, engreídas, sencillas.

Conozco todo esto y también

muchos caminos, las olas, el viento, el sol, las montañas;

conozco el tiempo
ajeno, propio, extraño, pasado, presente;

conozco los prejuicios,

costumbres, tradiciones, rutinas.

Nunca me he sentido tan

ignorante como

ahora.