Summum ius summa iniuria

(L'extrema  justícia és extrema injustícia)

(...) La máxima pertenece a Cicerón, uno de los grandes juristas y escritores latinos, contemporáneo y oponente político de Julio César, y viene a decir que, cuando uno se obstina en imponer lo que se considera un derecho, se corre el peligro de caer en la injusticia. “Muchos actos inmorales de tal suerte se comenten en nombre del interés público”. (...)

Tros extret de l'àlbum "El mal trago de Obélix" (Salvat)
i es refereix a la cita que surt a "Sobre los deberes" [De officiis, I, 33] de Ciceró.

Aquesta frase em recorda una situació que actualment passa molt sovint a Catalunya: uns que manen i s'amaguen darrera de la Constitució tot llençant a la cara d'una part molt important de ciutadans que volen decidir el seu futur una manera de veure la llei, fins i tot, imperativa. S'ha d'acceptar sí o sí, o sigui, "a fortiori" (per força). Per tant, davant la impossibilitat de raonar, la llei es converteix en amenaça. Tot un exemple de com es pot convertir la raó en un perjudici. Més que mai a Catalunya el "Summum ius summa iniuria" es posa de manifest a cada resposta del govern central.

Quina raó tenia Ciceró!!!!