dissabte, 13 de gener del 2018


Paraules de paper
impacient
escrites des de la
interrompuda i furiosa
llibertat
endevinen la fesomia dels
coralls que formen l’
infinit.
L’alfabet  precís
besa les aigües transparents del
batec honest
sobrevivent.
Els verbs rodolen per una bogeria
de frases incontrolades
fins unes mans serenes i
fidels.
Hi ha paraules de paper,
que no es pronunciaran
mai.

(del llibre "A prop de les paraules")

E ntre la vida y el cielo hay una tierna provocación que siempre pregunta por ti. Dime, ¿son los ojos que buscabas?