Com si parlessin les pedres
a través de les finestres
tancades
el soroll que fan les seves paraules
es declara en vaga de
fam.
Ja fa massa que l'aire
viciat
ens vol prendre el batec de l'
horitzó
i ens nega la claror i l'ombra.
Ahir em vaig quedar nu i abatut per la
impotència
al veure com l'odi i intransigència 
travessava l'estrèpit d'un
poble.
Avui, 
he vist passar milers de siluetes que caminaven
sota la pluja
amb la llibertat a la mà, i he decidit
no callar mai
més.

Poesia que forma part del llibre "A prop de les paraules".
    

De tots, l’únic cercle que

esdevé traç i

m’endevina

la llum al fons

de l’aparença sostinguda,

és una frase grisa, segurament

plena d’

espais

i

petits exilis.

Poc a poc,

l’abisme

m’obrirà la seva porta

i em deixarà

passar.

Poesia inclosa en el llibre "A prop de les paraules" (O.R.) que està en las primeres pàgines de la tesi doctoral de la meva filla Judith.